dijous, 3 de novembre del 2011

Tot el demés va sortir bé.

Ja fa un any.
Què difícil em va ser anar-hi. Quina por tenia... Però hi havia alguna cosa que em deia que tot aniria bé... i així va ser.
No entenc res.
No entec res de res.
Què ha passat?
He volgut fer tot allò que ell no va tenir... Puta experiència... i m'ha sortit fatal.
No sóc res del que et puguis imaginar. Sóc només el que veus i no m'amago.
Alguna cosa va sortir malament però no té importància.
Estic contenta.

Ciutadana del Món

Simplent

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Que extraña

Hoy ha sido un dia muy raro. Siento muchas cosas dentro de mi, y como desde hace mucho tiempo no me pasaba, no he podido dormir.
Ayer me sentía indignada, hoy me siento decepcionada.
Espero poder decir más... pero ahora mismo...

dimarts, 20 de setembre del 2011

La sala d'espera del CAP

Odio la gent que a la sala d'espera del CAP et pregunten:
"ya ha salido el médico,nena?"
O
"a que hora tienes tu, nena?"

Em trobo malament Senyora!!!!

A sobre avui aquesta senyora se'm ha col.lat! A aprofitat que el metge obria la porta, i abans de que pugués dir el meu nom, s'ha aixecat d'una revolada i amb una agilitat que ja no tinc jo, ha anat al costat del metge a dir-li alguna cosa d'un medicament...

"ah si, un moment..."

I mentre la que esperava un moment era jo, he fet de mainadera del seu marit...

"hay que ver lo bien que se maneja con la zurda" em diu...
Me'l miro de costat per si realment parlava amb mi, i si, i em senyala el metge.
És cert, ja m'havia adonat que era esquerrà, com jo.

"Así y todo ha salido médico"... continua.

Yo también soy zurda.- li dic.

"Ah si?. Es zurda" li diu a la seva dona que se'l mira regelosa mentre parla amb el metge a la porta encara."Sabes, los zurdos teneis una ventaja, cuando vais a pegar a alguien, seguro que lo coges desprevenido. No se esperará que lo vayas a pegar con la izquierda.

No em doni idees senyor que estic molt cansada i no em trobo bé.
Però ho tindré en compte, la propera vegada que pegui a algú pensaré que surto amb aventatge... (és una cosa de faig molt sovint...)

"Sabes, antes se les ataba las manos a los niños para que usaran la otra mano... porque lo tuyo es de nacimiento?"

Em donen ganes de preguntar-li el mateix a ell, per sort el metge va pronunciar el meu nom i va demanar-me que passes al seu despatx...

Dos esquerrans en igualtat de condicions.

dissabte, 3 de setembre del 2011

Sin miedo a la vida

Hoy he presenciado de nuevo como una vida se esfumaba... tuve miedo. Tuve miedo de volver a ver como en un respiro se volvía la espalda hacia lo que fuera que viniese... y no sé si podría volver a verlo... Y me venían tantas imagenes, y tantas vivencias y tantos recuerdos...
Y les miraba a ellos y sentía que aquel hombre estirado en una cama de la que ya no iba a salir debía de algún modo sentirse feliz. Cuánta gente le quería, cuanta gente estaba allí ofreciéndole la mejor de sus sonrisas para recordarle que se fuera cuando se fuera ellos estaban allí para hacerle más fácil el camino.
Y pienso en su vida, y en la mía y pienso cuanto me gustaría poder estar rodeada de la gente que me quiere el día que me vaya a marchar viendo esas sonrisas que me digan que algo bien lo he tenido que hacer...
Si la vida son cuatro días voy a aprovecharlas al 100%, quiero vivirlas al 100% para recordar todo eso cuando no pueda más.

dijous, 1 de setembre del 2011

Ahir vaig sentir que el dia a dia ens fa ser el que no sóm.
Vull ser jo. Vull ser la persona que tinc dins meu, aquesta persona que m'agrada. No vull que res ni ningú em faci ser diferent i qui vulgui conèixer-me i vulgui estar amb mi aquí estaré...
I vull que sàpiguen que sóc jo, i ningú més.